El per què del Dquè ?

Una de les qüestions que em vaig plantejar, era com anomenar al blog.

"Dquè" va ser una idea que varem forjar la meva dona (Lídia) i jo l'any 2003 de cara a una proposta gastronòmica que finalment no es va dur a terme.

El nom del restaurant que proposaven estava basat en un model de restauració existent a Barcelona, exactament a Gràcia que es deia "L'Ot".

La oferta gastronòmica consistia en un menú degustació fix, on variava únicament el plat que no agradava al client, substituint-lo per altres opcions i acompanyada d'un maridatge adient vers cada un dels plats.

El local ja l'havíem trobat i l'arquitecte va començar a fer els plànols, però les ajudes de promoció econòmica i potser les pors varen fer que el projecte no anés endavant .

Tot i això el nom " Dquè" continua sent per mi molt present i vaig pensar que era una bona introducció pel títol del meu blog, ja que primerament no sabia "de què" fer el meu blog, si sobre gastronomia, receptes, suggeriments, opinions d'altre blogs o fins i tot critiques gastronòmiques (crec que això de moment es anar força lluny).

Però tot i així, "Dquè" resumeix perfectament el que vull fer.

Bé anem per feina:

Un dels plats amb que vaig seduir a la meva dona, va ser un plat dels que feiem al restaurant on vaig treballar per primer cop amb contracte.

El Restaurant" Jaume" tenia una carta de cuina catalana tradicional inspirada en el "Jaume de Provença"o "Ca l'Isidre", dos restaurants emblemàtics d'aquella època.

En aquest restaurant situat a Sant Feliu de Llobregat i amb 21 anys vaig poder arribar a ser 2on de cuina al costat de la Montse, per a mi una gran cuinera i mestre.

Aqui van les seves Tallarines amb Calamarsons i Cloïsses

Recepta de tallarines amb Calamarsons i Cloïsses de la Montse

Ingredients per a 4 persones

• 500 g de Tallarines fresques ( pasta)
• 2 dotzenes de cloïsses gallegues
• 400 g de calamarsons ben petits nets
• 1/2 got de vi blanc sec
• 1/2 got de crema de llet
• formatge emmental
• oli d'oliva verge
• sal
• pebre

Elaboració:

1. Poseu a bullir les tallarines en aigua bullent salada, fins que quedin "al dente", escorreu-les, refredeu-les i reserveu-les.
2. En una paella amb oli d'oliva, saltegeu els calamarsons, afegiu el vi i les cloïsses i espereu a que aquestes es obrin.
3. Afegiu les tallarines cuites i la crema de llet.
4. Salpebreu i afegiu el formatge emmental. i feu que sigui una barreja homogènia.
5. Servir-ho en plat fondo.

Nota Dquè

Tingueu la precaució de deixar la vesprada les cloïsses en aigua fresca a la nevera per que treguin bé la sorra.Vigileu que els calamarsons siguin ben petis, i que els haurem de treure la "beina" transparent que tenen dins la bossa.

Els inicis

24 d'abril de 2010, dissabte.

En primer lloc presentar-me, el meu nom es Brauli soc tècnic en cuina fa ja vora de 18 anys i actualment realitzo tasques de docència en l'àrea Hoteleria i Restauració a l'escola CETT.

Dir-vos que en aquests 40 anys d'experiències, la meva dona, els meus dos fills, la família, els amics, els alumnes i companys a diferents escoles i universitats on hi he treballat, han ajudat i continuen ajudant-me a seguir i a ser la persona que soc actualment.

Millorant aspectes tant personals com professionals de la meva persona.

Començaré per explicar-vos, els meus primers contactes i records amb la cuina.

Ma mare i el meu pare amb esforç i una gran força de voluntat, varen portar un petit restaurant a Mirasol (Sant Cugat del Vallès) durant els primer anys de la meva infància.

Va ser allí, on dos dels meus germans i jo vam néixer entre fogons, tele en blanc i negre i estanteries de "meca-lux".

El restaurant l'havia començat a portar la mare i el seu pare, mesos abans de casar-se amb el meu pare, esperant que tornés del servei militar.

Desprès de casats ella treballaria a la cuina i el meu pare duria la sala amb l'ajuda del meu avi matern.

Els caps de setmana era quan més feina tenien, ja que venien gent de Barcelona a les seves segones residències, i els ajudaven altres membres la de la família.

La mare, la Montserrat, ja tenia una idea molt clara de la cuina; la seva avia materna tenia restaurant de servei diari a Barcelona, al carrer Diputació , "el Restaurant Ràfols".

A casa la mare eren set de família i era ella una de les que més ajudava a la cuina a la meva avia per preparar el dinar diari i els tiberis familiars que es feien a casa els dies de festa , des de que era quasi bé una nena.

Així tant a casa dels avis materns, com al restaurant de casa meva podia gaudir dels millors plats i aromes que recordo.

L'avia Lola, generalment per Sant Josep, ens preparava una bona cassola de mongetes del ganxet plat predilecte del meu avi matern (el Pepet) .

Com que n'eren molts els convidats aquell dia de festa, la Lola ajudada per la meva mare preparava a banda de les mongetes un segon plat, generalment de carn i per postres la magnifica crema de Sant Josep que us escric a continuació.

Crema de Sant Josep de la Lola

Ingredients

• 1 litre de llet sencera
• 1 pell de llimona o de taronja
• 1 branca de canyella
• 200 g de sucre
• 8 rovells d'ou
• 30 g de midó

Elaboració:

1. Poseu a bullir mes de la meitat de la llet amb la pell de llimona o taronja , la canyella i el sucre.
2. En un bol poseu la llet sobrant, els rovells d'ou i el midó ho barregeu be fins que sigui homogeni.
3. Passeu aquesta barreja per un colador.
4. Afegiu aquesta barreja a la llet amb els aromes i remeneu-ho sense parar al foc fins que arrenqui a bullir novament.
5. Traieu la crema tot seguit i aboqueu-la en una plata fonda i deixeu-la refredar.
6. Espolseu sucre al damunt i passeu per sobre la planxa de ferro ben roent.
7. Servir amb cullera gran.

Notes Dquè

Podeu retirar la canyella i les pells dels cítrics si no us agraden. A l'avia li agradava deixar-ho, em deia; "Ja s'ho traurà qui s'ho trobi, si no li agrada!"

Suggeriments Dquè

Aquesta crema la podeu aromatitzar amb maria Lluïsa fresca (subtituint els cítrics) i acompanyar-la perfectament amb unes maduixetes o maduixots.