Lasanya de gambes i albergínies

"Continuem amb fórmules que es podem preparar el dia abans i que ens donaran bon resultat de cara als dinars o sopars amb amics"

Avui un primer plat lleuger però que podrem fer servir com a segon si l'acompanyem d'una amanida refrescant de cara a fer una menú complert.

Lassagna de gambes i albergínies

Recepta per a 4 persones

Ingredients

6 lamines de pasta de lasanya cuita durant 8 minuts que estigui "al dente"

50 g de formatge emmental en lamines

Per la salsa "Bechamel"

50 g de mantega

50 g de farina

1/2 l de llet

Nou moscada

Sal

Pebre blanc

Pel farcit

50 g de mantega

50 g de farina

1 ceba mitjana tallada ben petita

2 grans d'alls picats

3 cullerades de

brandi

500 g de gambes vermelles pelades

400 g d'albergínia escalivada

1/4 l de llet

Sal

Pebre blanc

Elaboració

de la salsa "bechamel"

1. Posem a coure la farina i la mantega en un recipient fons.
2. D'altre banda posem a bullir la llet amb la nou moscada
3. Quan la farina i la mantega s'hagin cuit lleugerament, afegim la llet , sense deixar de remoure.
4. Salpebrem a gust i courem la salsa durant de 15 minuts a foc baix i sense deixar de remenar per tal de coure bé la farina.
5. Reservem la salsa.

Elaboració del farcit de gambes i albergínies

1. Col·locar en una cassola la mantega i sofregiu els alls i la ceba fins que quedi transparent.
2. Afegiu les gambes i daureu-les amb el sofregit.
3. Poseu brandi i flamegeu les gambes.
4. Afegiu la farina doneu un parell de voltes
5. Afegiu la albergínia escalivada en tires primes
6. Aboqueu llet i remeneu fins que quedi una farcit suau.
7. Reserveu.

Muntatge

1. Col·locar en una safata de forn una lleugera capa de "bechamel".
2. Poseu al damunt una dues capes de pasta de lasanya per cobrir la base.
3. Disposeu una part del farcit.
4. Cobriu amb un altre capa de dos lamines de pasta de lasanya
5. Repartiu la resta del farcit i cobriu-lo amb la pasta restant
6. Poseu la resta de la salsa "bechamel" i repartiu per sobre el formatge emmental.
7. Gratineu a forn mig (180 ºC) per que s'escalfi la lasanya be per dins i es dauri per fora.

Suggeriment Dquè

Podeu substituir la pasta de lasanya tradicional , per la pasta Wonton que podeu trobar en qualsevol supermercat oriental. Cliqueu sobre el nom i us apareixerà una ressenya amb els usos d'aquesta pasta .A la revista digital www.gastronomiaycia.com també podreu veure el producte i quins altres usos li podeu donar .

Nota Dquè

"El Wonton és una massa fina ideal per a fregir o bullir en aigua, pot fer-se farcida de vegetals, carns, peixos i mariscs, podria dir-se que són la variant asiàtica dels ravioli, de fet, en xinès denominen "wonton italià"als raviolis i altres pastes farcides tradicionals d'Itàlia".

Fonts consultades: www.gastronomiaycia.com

Nou llibre de la nostra professora Isabel Lugo

ISABEL LUGO, PROFESSORA DE L'ESCOLA D'HOTELERIA DEL CETT, PUBLICA EL SEU NOU LLIBRE

En el seu amè recorregut per la història de la Gastronomia al voltant del Mare Nostrum, Isabel Lugo ens convida a descobrir no només que menjaven, sinó també com cuinaven els habitants de l'antiguitat. I, a la vegada, ens dóna pautes per a poder interpretar les diferents receptes que s'han conservat i per a posar-les en pràctica en l'actualitat. Una pura delícia per als amants de la bona gastronomia, per a tots els que gaudeixen amb l'art dels fogons i per a aquells que saben assaborir una bona fracció del vessant més domèstic de les grans històries. Isabel Lugo, és professora e investigadora d'Història de la Gastronomia a l'Escola d'hoteleria CETT. http://www.cett.es/noticies/noticia.aspx?idNoticia=46238

Pautes pràctiques per una dieta sana

Professors vinculats amb l’EUTDH participen en l’obra ‘Pautas prácticas para una dieta sana. Alimentación y juventud’

Isabel Puigdueta, professora col·laboradora de l’Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB, juntament amb Brauli Muñoz, ex-col·laborador docent del nostre Centre, van participar en un dels capítols de l’obra titulada ‘Pautas prácticas para una dieta sana. Alimentación y juventud’, que es va publicar durant el passat octubre de 2009, sota el segell de l’Editorial Erasmus Ediciones i ambMontserrat Riba, com a editora.

Aquest llibre pretén ser un instrument per donar a conèixer quins aliments són necessaris de combinar i consumir per gaudir d’una dieta sana que ens ajudi a estar en forma. Al mateix temps, també ens ofereix idees per preparar menús seguint les pautes de l’alimentació saludable, que siguin fàcils i ràpids de realitzar, i a la vegada originals. Aquesta publicació la podeu trobar a les llibreries al preu de 19 euros.

http://blogs.uab.cat/eutdh/2010/02/23/professors-vinculats-amb-leutdh-publiquen-lobra-pautas-practicas-para-una-dieta-sana-alimentacion-y-juventud/

Pollastre sofregit amb llimona i curri

"Desprès d'un dinar familiar sempre pensem que quan fem el proper no ens complicarem tant o que potser volem recordar aquell plat fàcil de fer que ens va donar tant bon resultat."

Aquí va una de les meves propostes que crec que por ser útil per a tothom, sobre tot per quan ens ajuntem la família.

Pollastre sofregit amb llimona i curri

Recepta per a 4 persones

Ingredients

3 cullerades d'oli de oliva

Suc d'una llimona

1 got d'aigua mineral

½ cullereta de cúrcuma o curri

Sal a gust

Pebre blanc

3 beines de cardamomo obertes (opcional)

1 pollastre tallat a ¼ i sense la pell

Elaboració

1. - Col·locar en una cassola l'oli, el suc de llimona, 1 got d'aigua, cúrcuma, sal, pebre i el cardamomo i dur a ebullició
2. - Poseu els trossos de pollastre, tapar i coure lentament donant-li voltes al pollastre regularment.
3. - Afegiu aigua si fos necessari, i coure fins que el pollastre quedi bé tendre i quedant una bona quantitat de salsa.

Suggeriment Dquè

Acompanyeu aquest pollastre amb una mica d'arròs tailandès o gessamí simplement bullit i saltat amb unes panses sense pinyol.

Nota Dquè

A la cuina jueva aquest es un plat que es realitza coent-lo molt poc a poc i a foc lent amb oli i un líquid, així el coneixem avui amb el nom de sofregit.

El per què del Dquè ?

Una de les qüestions que em vaig plantejar, era com anomenar al blog.

"Dquè" va ser una idea que varem forjar la meva dona (Lídia) i jo l'any 2003 de cara a una proposta gastronòmica que finalment no es va dur a terme.

El nom del restaurant que proposaven estava basat en un model de restauració existent a Barcelona, exactament a Gràcia que es deia "L'Ot".

La oferta gastronòmica consistia en un menú degustació fix, on variava únicament el plat que no agradava al client, substituint-lo per altres opcions i acompanyada d'un maridatge adient vers cada un dels plats.

El local ja l'havíem trobat i l'arquitecte va començar a fer els plànols, però les ajudes de promoció econòmica i potser les pors varen fer que el projecte no anés endavant .

Tot i això el nom " Dquè" continua sent per mi molt present i vaig pensar que era una bona introducció pel títol del meu blog, ja que primerament no sabia "de què" fer el meu blog, si sobre gastronomia, receptes, suggeriments, opinions d'altre blogs o fins i tot critiques gastronòmiques (crec que això de moment es anar força lluny).

Però tot i així, "Dquè" resumeix perfectament el que vull fer.

Bé anem per feina:

Un dels plats amb que vaig seduir a la meva dona, va ser un plat dels que feiem al restaurant on vaig treballar per primer cop amb contracte.

El Restaurant" Jaume" tenia una carta de cuina catalana tradicional inspirada en el "Jaume de Provença"o "Ca l'Isidre", dos restaurants emblemàtics d'aquella època.

En aquest restaurant situat a Sant Feliu de Llobregat i amb 21 anys vaig poder arribar a ser 2on de cuina al costat de la Montse, per a mi una gran cuinera i mestre.

Aqui van les seves Tallarines amb Calamarsons i Cloïsses

Recepta de tallarines amb Calamarsons i Cloïsses de la Montse

Ingredients per a 4 persones

• 500 g de Tallarines fresques ( pasta)
• 2 dotzenes de cloïsses gallegues
• 400 g de calamarsons ben petits nets
• 1/2 got de vi blanc sec
• 1/2 got de crema de llet
• formatge emmental
• oli d'oliva verge
• sal
• pebre

Elaboració:

1. Poseu a bullir les tallarines en aigua bullent salada, fins que quedin "al dente", escorreu-les, refredeu-les i reserveu-les.
2. En una paella amb oli d'oliva, saltegeu els calamarsons, afegiu el vi i les cloïsses i espereu a que aquestes es obrin.
3. Afegiu les tallarines cuites i la crema de llet.
4. Salpebreu i afegiu el formatge emmental. i feu que sigui una barreja homogènia.
5. Servir-ho en plat fondo.

Nota Dquè

Tingueu la precaució de deixar la vesprada les cloïsses en aigua fresca a la nevera per que treguin bé la sorra.Vigileu que els calamarsons siguin ben petis, i que els haurem de treure la "beina" transparent que tenen dins la bossa.

Els inicis

24 d'abril de 2010, dissabte.

En primer lloc presentar-me, el meu nom es Brauli soc tècnic en cuina fa ja vora de 18 anys i actualment realitzo tasques de docència en l'àrea Hoteleria i Restauració a l'escola CETT.

Dir-vos que en aquests 40 anys d'experiències, la meva dona, els meus dos fills, la família, els amics, els alumnes i companys a diferents escoles i universitats on hi he treballat, han ajudat i continuen ajudant-me a seguir i a ser la persona que soc actualment.

Millorant aspectes tant personals com professionals de la meva persona.

Començaré per explicar-vos, els meus primers contactes i records amb la cuina.

Ma mare i el meu pare amb esforç i una gran força de voluntat, varen portar un petit restaurant a Mirasol (Sant Cugat del Vallès) durant els primer anys de la meva infància.

Va ser allí, on dos dels meus germans i jo vam néixer entre fogons, tele en blanc i negre i estanteries de "meca-lux".

El restaurant l'havia començat a portar la mare i el seu pare, mesos abans de casar-se amb el meu pare, esperant que tornés del servei militar.

Desprès de casats ella treballaria a la cuina i el meu pare duria la sala amb l'ajuda del meu avi matern.

Els caps de setmana era quan més feina tenien, ja que venien gent de Barcelona a les seves segones residències, i els ajudaven altres membres la de la família.

La mare, la Montserrat, ja tenia una idea molt clara de la cuina; la seva avia materna tenia restaurant de servei diari a Barcelona, al carrer Diputació , "el Restaurant Ràfols".

A casa la mare eren set de família i era ella una de les que més ajudava a la cuina a la meva avia per preparar el dinar diari i els tiberis familiars que es feien a casa els dies de festa , des de que era quasi bé una nena.

Així tant a casa dels avis materns, com al restaurant de casa meva podia gaudir dels millors plats i aromes que recordo.

L'avia Lola, generalment per Sant Josep, ens preparava una bona cassola de mongetes del ganxet plat predilecte del meu avi matern (el Pepet) .

Com que n'eren molts els convidats aquell dia de festa, la Lola ajudada per la meva mare preparava a banda de les mongetes un segon plat, generalment de carn i per postres la magnifica crema de Sant Josep que us escric a continuació.

Crema de Sant Josep de la Lola

Ingredients

• 1 litre de llet sencera
• 1 pell de llimona o de taronja
• 1 branca de canyella
• 200 g de sucre
• 8 rovells d'ou
• 30 g de midó

Elaboració:

1. Poseu a bullir mes de la meitat de la llet amb la pell de llimona o taronja , la canyella i el sucre.
2. En un bol poseu la llet sobrant, els rovells d'ou i el midó ho barregeu be fins que sigui homogeni.
3. Passeu aquesta barreja per un colador.
4. Afegiu aquesta barreja a la llet amb els aromes i remeneu-ho sense parar al foc fins que arrenqui a bullir novament.
5. Traieu la crema tot seguit i aboqueu-la en una plata fonda i deixeu-la refredar.
6. Espolseu sucre al damunt i passeu per sobre la planxa de ferro ben roent.
7. Servir amb cullera gran.

Notes Dquè

Podeu retirar la canyella i les pells dels cítrics si no us agraden. A l'avia li agradava deixar-ho, em deia; "Ja s'ho traurà qui s'ho trobi, si no li agrada!"

Suggeriments Dquè

Aquesta crema la podeu aromatitzar amb maria Lluïsa fresca (subtituint els cítrics) i acompanyar-la perfectament amb unes maduixetes o maduixots.